Mapa dels sons de Shanghai

Segon dia a Shanghai, nit i dia de reis per vosaltres, en que el sol s’ha deixat veure una miqueta i ha contribuit a que no hagi fet tanta fred com ahir.
Hem començat el dia esmorzant fideus fregits d’arrós en el buffet de l’hotel i sortint al carrer en direcció al museu de la ciutat; de camí hem estat abordats en diverses ocasions pel que sospitem que són agents gubernamentals xinesos disfressats d’adolescents pro-unió de cultures que ens han proposat incansablement acompanyar-los a una fira de la ceremònia del te, proposta que hem declinat amb la mateixa elegancia que més endavant ignoraríem les ofertes de venedors ambulants de rellotges, ipods i tot el que us pogueu imaginar a l’antiga ciutat xinesa de Shanghai, que explicarem una mica més endavant.

Així a les onze del matí hem entrat al museu de la ciutat, un edifici peculiar que alberga una exposició gegantina de porcellana, bronze, caligrafies, segells, pintura… de totes les dinasties xineses.

El museu passa per ser el més modern del pais i el control d’entrada per part d’agents uniformats però somrients és quasi tant estricte com el d’entrada al país…

Fet això i havent evitat més fans de la fira del te, hem anat novament cap al riu per dirigir-nos cap a l’antiga ciutat xinesa de Shanghai, un microcosmos d’essència xinesa clàssica dins la ciutat, de carrers a vessar de gent, de botigues i comerços pintorescos, de parades fumejants de menjar, edificis típics i milers de bicicletes, motos i venedors ambulants.

Aquí hi hem tastat un parell de receptes clàssiques, com ara unes boles de pasta d’arrós plenes de carn o crancs sencers arrebossats, que de moment no provoquen efectes secundaris.

El contrast entre aquesta part de la ciutat i la resta, amb edificis de cinquanta plantes és espectacular, quasi tant com trobar-se amb una bastida feta de bambú en una ciutat on hi passa un tren magnetic…

Avui, d’altra banda, ja no ens ha sorprés tant el caos circulatori de Shanghai però cal admetre que acaba resultant una mica estressant escoltar constament els claxons de motos i bicicletes saltant-se els semàfors (fins i tot la policia fa una interpretació lliure dels colors dels ninots dels passos de vianants) i haver de vigilar en totes direccions abans de posar un peu a la calçada.

A banda, l’urbanisme dels shanghaites és molt peculiar; és habitual també el so d’aquell que s’aclara la gola estrepitosament per acabar abocant la seva “opinió” al terra encara mes sorollosament. I això ho fan homes i dones!. La primera vegada sorprén, però després no…
Abans de tornar a l’hotel hem fet una aturada al museu d’art de la ciutat, que té poc a veure amb l’altre museu i és més aviat comunista, amb els rètols exclussivament en xinès.

Demà és el nostre darrer dia a Shanghai i el darrer de les vacances. Divendres ja comença l’odissea d’avions i aeroports: Shanghai, Singapur, Milà i Barcelona…
Fins aviat!

Explore posts in the same categories: General