A Shanghai
Aquest matí, després d’un munt d’hores d’espera a l’aeroport d’Auckland i dotze de vol turbulent fins a Shanghai, hem arribat a aquesta jungla d’asfalt, vidre i ciment on hi viuen cap a vint milions de persones.
Com que gràcies a la química hem pogut dormir força a l’avió (que a estones s’assemblava més a una coctelera) i que el control d’immigració ha estat molt més breu de l’esperat (per cert, dels forasters aquí en diuen “aliens”), a les nou del matí ja erem a l’hotel. Per tant, hem decidit aprofitar el primer dia al país d’on ve tota la roba que porteu posada (i si no us ho creieu, mireu l’etiqueta de la que dueu ara!…)
El nostre hotel està en un carrer que constitueix una de les columnes vertebrals o eixos de la ciutat, que duu directament cap al riu Huangpu, a la curva central del qual s’hi troben les zones més interessants de la ciutat, el Bund, el Pudong i la ciutat antiga xinesa.
Avui hem arribat fins el Bund, un carrer a primera línia de riu dotat
d’edificis del s. XIX, i des del qual es pot veure el Pudong, la zona
financera i l’skyline més conegut de Shanghai.
D’altra banda, aqui hi fa una fred que pela i la combinació de boira i contaminacio fa que el cel sigui gris fosc i només pugui suposar-se la posició del sol… Les nostres primeres
contribucions al foment del comerç xinès han estat per proveir-nos de gorres, guants i jerseis de llana.
Després de dinar en un autèntic restaurant xinès per uns vuit euros i fent-nos entendre mitjançant signes (a Shanghai pràcticament ningú no parla anglès), hem constatat que la ciutat és un lloc perillòs pels vianants. La circulació és caòtica: els taxis, les motos i les bicicletes no respecten el semàfor verd dels vianants ni els passos de zebra. Les bicis i motos pugen a la vorera i no frenen fins al darrer moment si topen amb un incaut peató… Els conductors usen més el clàxon que el fre i aixo, venint de Nova Zelanda, és per perdre els nervis…!
No obstant,la senyalització és mes que notable (en mandarí…)
Constatem que a Xina el feisbuc està prohibit i aquest blog, de moment, no…
Salut!
Explore posts in the same categories: General








5 gener 2010 a 11:25
sí que és veritat que entre aquesta darrera crònica i les fotos de xangai, acostumats com estàvem als paisatges bucòlics, heu aconseguit que m’estressi.