Esperant un avió cap a Xina
Ahir, darrer dia a Fiji, el vam dedicar a passejar-nos en un veler de fusta clàssic de dos màstils davant de la costa occidental de l’illa sud de Fiji; el “tour”, com diuen aqui, començava amb un “volt” en autobus de dues hores fins el port; aquesta és una característica de fiji…
Probablement, si mai veniu a Fiji, estareu en un resort (complexe hoteler), des del qual, si voleu fer res o visitar algun lloc, us esperen entre dues i quatre hores de bus. Això, no obstant, dona la oportunitat de veure com viu la gent en els villages que ja vam esmentar en el post anterior.
L’excursió en concret ens va deixar en una illa al mig del mar, on vam fer snorkel (hi vam veure peixos i coralls de colors que ni sabíem que existien). I aquí vam experimentar la platja de sorra blanca (que no era sorra, sino corall sec i fossilitzat), i aigua turquesa…
Havent dinat, vam participar en un partit de volei platja en el transcurs del qual vam demostrar als companys d’aventura de la resta del mon la digníssima manera de rebre pilotassos a la cara que caracteritza el poble català.
A mitja tarda, retorn al veler, on els cambrers-tripulants-animadors no paraven de cantar havaneres fijienques i ‘oferir destilats de diversa graduació als passatgers, els quals anaven envermellint a mesura que el veler s’acostava al port de Denarau, una mena de marina estil Empuriabrava.
I un cop a l’hotel, fi de festa fijienca. Aquest matí hem anat fins al’aeroport de Nadi i després de mitja hora de gestions amb un funcionari fijienc d’aeroports que consultava un bloc de notes abans de prémer quasevol tecla del seu ordinador amb un sol dit mentre somreia, al millor estil “mehtah ehtresssssando”, hem aconseguit embarcar-nos cap a Auckland, on som ara. El nostre vol cap a Shanghai surt a les onze de la nit (ara són les quatre…), així que ens toca esperar.
Dues coses: arribem el dissabte a les 9 del matí a Barcelona. I és probable que no puguem actualitzar el bloc ni deixar cap rastre al feisbuc perquè segurament estaran prohibits a Xina. El feisbuc, segur; el blog, ho veurem…
Salut!
4 gener 2010 a 08:45
Natxo, Elvira, a nosaltres també se’ns acaba l’aventura, no us penseu….
suposo que parlaré en veu de tots si us dono les gràcies per aquest seguiment que ens heu procurat, així com les exòtiques fotografies que ens han transportat sovint aquí amb vosaltres des de l’oficina o des de casa… i com no, el fet de permetre’ns poder seguir fent broma i dient xorrades tot i tenir-vos literalment a l’altra punta de món.
fins dissabte. que tingueu un bona tornada!!
XXXXX Eva
4 gener 2010 a 21:12
Doncs si no ens tornem a llegir, bona tornada. Jo aquest Nadal he passat uns dies a Budapest i Praga com un vulgar turista.
I Natx, t’explico per si no t’enrecordes; tal com surts de casa teva enfiles fins la carretera general. Un cop alla, la segueixes direccio nord-est durant 7 o 8 minuts, a ma esquerra veuras una cullera gegant, alla on acaba es troba l’entrada a la teva feina. Un cop a dins et presentes al conserge: “hola, soc en Natxo Cruz i treballo aqui, em pots indicar on es troba el meu despatx?”