L’altre Fiji
Avui hem anat més enllà de les palmeres inclinades i les postes de sol inacabables del pacífic. Ens hem apuntat a un tour per la capital del regne, Suva, a la qual, malgrat separar-nos-en només 120 Km, hem tardat quasi tres hores a arribar-hi, a través d’un terreny muntanyós i una carretera molt “tropical” que amagava imatges de postal malgrat el dia de pluja que hem tingut.
No hem passat pràcticament per cap ciutat important abans de ser a Suva; per contra, hem atravessat desenes del que aquí s’anomenen “villages” i que venen a ser grups de “cases” destartalades plenes de vida, de nens jugant, d’estenedors de roba de tots els colors imaginables… i de les tombes de la família al costat de cada casa!. Si, on nosaltres hi posem els nans de pedra, la piscina o els geranis, els fijiencs hi enterren els ancestres… Ens hem preguntat què deu passar quan es ven una casa… el negoci immobiliari hi té un repte molt dur a Fiji…
Hem arribat a Suva a les 12 (havent sortit a les 9 de l’hotel). La ciutat és curiosa, però no té l’encant d’altres “metròpolis” colonials.
No es nota enlloc cap influència britànica i els edificis són raonablement moderns, tot i que la ciutat, en general, sense arribar a semblar hostil, es veu bruta i poc amable. La presència india, en comerços, edificis i mercats, en canvi, és evident.
A Suva no hi han”bulas” ni somriures profident. Hem presenciat, com a nota pintoresca, el canvi de guàrdia de l’edifici presidencial, el més gran de la ciutat amb diferència, essent testimonis de la curiosa indumentària dels soldats fijiencs…
Havent dinat hem visitat el museu nacional, una mena de nau industrial sense aire condicionat i de presència quasi soviètica, amb alguna barca indígena, un homenatge discret al passat pre-colonial i algun altre objecte inquietant…
Despres de tres hores més de bus a través de carreteres tropicals, ja tornem a ser a l’hotel; demà estem apuntats a un tour de tot el dia en veler per la constel·lacio d’illes de la costa occidental i dema passat al matí ja deixem l’illa per retornar per unes hores a Nova Zelanda abans de volar cap a Xina.
Pero ara tornem per una estona al Fiji de postal…
Salut!
Explore posts in the same categories: General
2 gener 2010 a 09:25
HOLA SOC LA TUBI .NO SABIA QUE ENCARA US QUEDES XINA PER VISITAR, NO HI ESTAREU GAIRES DIES, NO?.BE EL FI D’ANY VA ANAR MOLT BE, MENJAR RIURE I BALLAR, TOT MOLT BE. ARA NOMES ENS FALTEN ELS TRES REIS DE L’ORIENT,QUE ENS PORTIN FORCES COSES A TOTS.I L’ANIVERSARI DE L’ARNAU. EL DISSABTE 9 FAREM UNA FESTETA A LA TARDA A CASA SI US VEIEU ENCOR DE VENIR ESTEU CONVIDATS,HO DIC PEL JET-LAG I EL CANSAMENT DEL VIATGE DE TORNADA, BE JA HO VEUREU.UN PETO I FINS AVIAT, TOTES LES FOTOS SON XULISSIMES!
2 gener 2010 a 10:20
Hola gent ! Veig que al paradís també hi plou
La foto amb el fons verd és un “kit per fer caldo” ?
Au fins aviat !!!
2 gener 2010 a 10:43
això dels morts enterrats al jardí de casa ho explica l’antropòleg britànic Barley (el de “l’antropòleg innocent”) en un llibre publicat per anagrama que en castellà es va traduir per “Bailaré sobre tu tumba”.
Altament recomanable.
2 gener 2010 a 15:21
Em quedo amb les xancletes dels soldats que feien el canvi de guàrdia. Molt autèntic.
3 gener 2010 a 21:42
Impressionant aquest viatge que esteu fent!. Jo també estic gaudint d’una setmana de desconnexió amb la família als Alps, res a veure però amb la vostra experiència…
Espero que la tornada no sigui gaire traumàtica, si després d’una setmana ja costa no vull pensar després de tants dies. Voleu dir que recordareu on és l’Alt Empordà?