Bula Bula Bula

El nostre primer dia a Fiji ha servit per constatar que, per fi, ja som a l’estiu a l’hemisferi sud. Ahir a la tarda ja vam provar l’aigua de l’oceà pacífic i la invulnerabilitat dels mosquits autòctons al repelent neozelandès.
El nostre hotel ha resultat ser, un cop s’ha fet de dia i n’hem vist les dimensions, un resort enorme o una ciutat de vacances a peu de mar i enterrat en una jungla de palmeres.

La paraula que més vegades s’escolta al dia és “bula”, que vol dir “hola” i cal dir que els fijiencs del servei de l’hotel (que semblen milions) ho diuen constantment i tu ho contestes constantment, de manera que tot l’hotel és un anar i venir de “bula bula” que espanta fins que t’hi acostumes.
Com que no era qüestio d’estar-se cinc dies aillats del pais dins de l’hotel, avui ens hem apuntat a una excursió en barca a una illa propera a la zona on estem; després d’un breu trajecte en bus que ens ha fet veure un petit avenç del Fiji real i un altre en patera a traves d’un riu tropical, hem arribat a l’illa.

Alla hem estat, novament, espectadors de la bellesa del pais i d’un reguitzell d’activitats per guiris, que anaven des de les demostracions de la gastronomia local (cuinen sobre pedres calentes i en embolcals de fulles de palmera), danses locals i recolecció de cocos en directe fins a les tradicionals curses de crancs, tot enmig de “bules” constants, que el públic guiri repetia amb devoció. També hem tingut temps de combatre l’estres, lògicament…

Cap al vespre hem desfet el trajecte en patera i en bus i ara som a 4 hores de la festa de cap d’any (n’hi ha 12 de diferencia amb Catalunya), que celebrarem a un restaurant del complexe.

Sobre el pais de veritat, es diria que es força pobre. La majoria de cases al peu de la carretera són fetes de maons de formigó o planxes de fusta i rematades amb sostres d’uralita; la majoria es pinten de colors cridaners; les carreteres estan en força mal estat i l’estil de conduccio dels locals (que són totalment negres de pell sense matissos) és com tots els tropicals o caribenys…

Es poden veure a peu de carretera com dins els pobles tant esglesies cristianes com temples indus (aqui els indis són la meitat de la població), pintats de colors i mesquites,
Demà farem poca cosa i dissabte tenim previst arrbar fins a Suva, la capital, a veure si assimilem una mica més Fiji…i

Bon any nou!

Explore posts in the same categories: General