Auckland per terra, mar i aire
Ahir vam deixar Waitomo de bon matí per fer els darrers kms amb la caravana, que vam entregar incòlume a l’agència, que esta a prop de l’aeroport, al migdia. En total hem conduit 3200 km., dues terceres parts dels quals resseguint la costa de l’illa sud i la resta creuant en diagonal l’illa nord.
Un taxi conduit per un neozelandés d’accent raonable ens va deixar a l’hotel, que ha resultat estar molt a tocar del centre. Auckland sembla una gran ciutat australiana, que viu de cara al mar, amb la peculiaritat que, en estar assentada sobre més de cinquanta volcans, les pujades i baixades són inclinades i constants enmig d’avingudes amples i, aquestes dies, desertes.
Auckland és molt extensa i abarca tota una badia i una peninsula, així com dues illes. La península es connecta amb el centre a través d’un pont i d’una linia de ferris que fan de bus urbà marítim. Tot això es veu perfectament des de l’Sky Tower, l’edifici més alt de l’hemisferi sud i del que en parlarem tot seguit.
La primera cosa que vam fer va ser la visita a l’Auckland Art Gallery, per constatar una cosa que ja veniem intuint des que vam posar el peu a Nova Zelanda. Els neozelandesos, a diferència d’altres pobles colonitzadors i expansionistes o de llurs generacions posteriors, veneren i respecten profundament els seus indígenes i el seu passat.
Despres d’això ens van dirigir a l’Sky Tower, un edifici de més de 300 metres visible des de qualsevol lloc de la ciutat. Un ascensor et permet pujar a dalt de tot en 40 segons, i pots fer una cervesa mentre contemples tota la ciutat.
La vista és magnífica!
Un cop retornats a terra, vam anar a sopar a la zona portuària, on vam gaudir del millor sopar de tot el viatge, a base d’un peix misteriós que, malgrat els esforços del cambrer, no vam saber situar al catàleg de fauna marina neozelandesa…
I avui hem dedicat el dia a embarcar-nos i desembarcar-nos de diversos ferrys que ens han permes coneixer l´illa de Rangitoto, la North Shore, Devonport i gaudir d’una perspectiva marítima de la ciutat, passant pel port esportiu i sempre amb l’skyline en perspectiva i l’omnipresent agulla hipodèrmica a l’horitzó.
A la tarda hem visitat la zona pija d’Auckland, on hem sopat (a les vuit!). Demà acomiadarem la ciutat i Nova Zelanda amb el museu i una mica d’història maorí…
28 desembre 2009 a 21:07
Estic buscant algu per criticar i no puc, o us passeu molta estona buscant la fotografia perfecte o aquest viatge es impressionant i em sembla que és aquesta segona opció.Bé ens agrada molt que tot us vagi tan bé una abraçada ben forta
29 desembre 2009 a 08:19
Doncs a mi em desperteu un sentiment ambigu entre l’alegria de veure-us tan bé fent aquest viatge tan “impressionant” (parafrassejant l’inseparable matrimoni gubitubi, que és tan inseparable que fins i tot fa els comentaris al vostre bloc conjuntament), i una envejeta que va apoderant-se de mi, immers com estic en aquest caos fermentat d’inèpcia que és la planta de dalt de l’omac. Ploro amargament.